Avui estudiarem el canvi climàtic i els seus efectes.
El canvi climàtic és un efecte provocat per l'home. Es creu que el nivell del mar pujarà tres metres sobre el nivell del mar actual. Moltes zones quedaran completament anegades, i també em d'afegir la desglaciació del pols.
El beneficiós efecte hivernacleEls canvis climàtics són deguts a causes naturals i, en els últims segles, també a l'acció de l'ésser humà.Al principi de l'existència de la Terra, el Sol emetia el 70% d'energia i la temperatura d'equilibri sense atmosfera era de 41ºC. Hi ha constància de l'existència d'oceans i de vida des de fa 3.800 milions d'anys, i per això la paradoxa del Sol dèbil només pot explicar-se per una atmosfera amb molt major CO2 que en l'actualitat i amb un efecte hivernacle més gran.Les conseqüències del canvi climàtic no es poden determinar exactament, perquè desconeixem el comportament de l'atmosfera en les noves condicions. No obstant això, les previsions que es tenen són: Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l'augment de la quantitat d'aigua sinó també pel volum més gran d'aigua dels oceans com a conseqüència d'haver-se escalfat.[edita] Combustibles fòssils i escalfament global
A finals del segle XVII l'ésser humà va començar a utilitzar combustibles fòssils, que la terra havia acumulat en el subsòl, durant la seva història geològica. La crema de petroli, carbó i gas natural ha causat un augment del CO2 en l'atmosfera que últimament és d'1,4 p.p.m. a l'any i ha produït conseqüentment un augment de la temperatura. S'estima que des que hi ha constància de la mesura de temperatures, fa uns 150 anys (sempre dins de l'època industrial), esta ha augmentat 0,5ºC i es preveu un augment de 1ºC en el 2020 i de 2ºC en el 2050.
A principis del segle XXI l'escalfament global pareix irrefutable, a pesar que les estacions meteorològiques en les grans ciutats han passat d'estar en la perifèria de la ciutat, al centre d’aquesta i l'efecte d'illa urbana també ha influït en l'augment observat. Els últims anys del segle XX i els primers anys del present segle es caracteritzen per posseir les temperatures mitjanes més elevades fins ara arreplegades.
A finals del segle XVII l'ésser humà va començar a utilitzar combustibles fòssils, que la terra havia acumulat en el subsòl, durant la seva història geològica. La crema de petroli, carbó i gas natural ha causat un augment del CO2 en l'atmosfera que últimament és d'1,4 p.p.m. a l'any i ha produït conseqüentment un augment de la temperatura. S'estima que des que hi ha constància de la mesura de temperatures, fa uns 150 anys (sempre dins de l'època industrial), esta ha augmentat 0,5ºC i es preveu un augment de 1ºC en el 2020 i de 2ºC en el 2050.
A principis del segle XXI l'escalfament global pareix irrefutable, a pesar que les estacions meteorològiques en les grans ciutats han passat d'estar en la perifèria de la ciutat, al centre d’aquesta i l'efecte d'illa urbana també ha influït en l'augment observat. Els últims anys del segle XX i els primers anys del present segle es caracteritzen per posseir les temperatures mitjanes més elevades fins ara arreplegades.
Efecte Hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fent que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultat l'emissió de calor des del planeta.El beneficiós efecte hivernacle
L'atmosfera influïx fonamentalment en el clima, si no existira, la temperatura en la Terra seria de -20ºC, però l'atmosfera es comporta de manera diferent segons la longitud d'ona de la radiació. El Sol per la seua alta temperatura emet fonamentalment a 5 microns i l'atmosfera deixa passar la radiació.Durant les últimes dècades els mesuraments en les diferents estacions meteorològiques indiquen que el planeta s'està escalfant. Els últims 10 anys han sigut els més calorosos des que es porten registres, i els científics anuncien que en el futur seran encara més calents. La majoria dels experts estan d'acord amb què els humans exerceixen un impacte directe sobre aquest procés d'escalfament, generalment conegut com a efecte hivernacle. A mesura que el planeta s'escalfa, els casquets polars es fonen.L'atmosfera influïx fonamentalment en el clima, si no existira, la temperatura en la Terra seria de -20ºC, però l'atmosfera es comporta de manera diferent segons la longitud d'ona de la radiació.
L'atmosfera influïx fonamentalment en el clima, si no existira, la temperatura en la Terra seria de -20ºC, però l'atmosfera es comporta de manera diferent segons la longitud d'ona de la radiació. El Sol per la seua alta temperatura emet fonamentalment a 5 microns i l'atmosfera deixa passar la radiació.Durant les últimes dècades els mesuraments en les diferents estacions meteorològiques indiquen que el planeta s'està escalfant. Els últims 10 anys han sigut els més calorosos des que es porten registres, i els científics anuncien que en el futur seran encara més calents. La majoria dels experts estan d'acord amb què els humans exerceixen un impacte directe sobre aquest procés d'escalfament, generalment conegut com a efecte hivernacle. A mesura que el planeta s'escalfa, els casquets polars es fonen.L'atmosfera influïx fonamentalment en el clima, si no existira, la temperatura en la Terra seria de -20ºC, però l'atmosfera es comporta de manera diferent segons la longitud d'ona de la radiació.
Pluja àcida és el fenòmen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals.
Les zones del món més afectades per el fenòmen de la pluja àcida són la part oriental de Nort-Amèrica i Europa central.Algunes dades d'aquestes zones:
Als Estats Units hi ha actualment uns 1000 llacs acidificats i uns 3000 parcialment acidificats.
A Noruega, la pesca ha desaparegut d'aigües que cobreixen 1300 milions d'hectàrees per efectes de la pluja àcida, entre d'altres contaminants.
A Suècia uns 2200 llacs es troben virtualment morts pels seus alts nivells d'acidesa en les seves aigües.
La pluja àcida també ha contribuït al deteriorament que actualment s'enregistra en àmplies extensions de boscs d'Europa.
Els països amb zones boscoses més afectades són: la Gran Bretanya, Alemanya, Holanda, Dinamarca, Noruega, Suïssa, Finlàndia i Suècia. Els efectes de la pluja contaminada, poden convertir un exuberant bosc en un cementiri de troncs morts. El diòxid de sofre i els òxids de nitrogen que cauen en forma de pluja, s’instal·len sobre les fulles dels vegetals i actuen com un àcid perforant i matant al seu pas les plantes, arbres, flors...
Als Estats Units hi ha actualment uns 1000 llacs acidificats i uns 3000 parcialment acidificats.
A Noruega, la pesca ha desaparegut d'aigües que cobreixen 1300 milions d'hectàrees per efectes de la pluja àcida, entre d'altres contaminants.
A Suècia uns 2200 llacs es troben virtualment morts pels seus alts nivells d'acidesa en les seves aigües.
La pluja àcida també ha contribuït al deteriorament que actualment s'enregistra en àmplies extensions de boscs d'Europa.
Els països amb zones boscoses més afectades són: la Gran Bretanya, Alemanya, Holanda, Dinamarca, Noruega, Suïssa, Finlàndia i Suècia. Els efectes de la pluja contaminada, poden convertir un exuberant bosc en un cementiri de troncs morts. El diòxid de sofre i els òxids de nitrogen que cauen en forma de pluja, s’instal·len sobre les fulles dels vegetals i actuen com un àcid perforant i matant al seu pas les plantes, arbres, flors...
Per exemple, a l'Amèrica del Sud, un estudi sobre l'augment d'acidesa del riu Yaguarón a l'Uruguai, assenyala com a origen d'aquesta contaminació atmosfèrica "importada", la Central Termoelèctrica de Candiota, al Brasil, a 40 km de la frontera amb l'Uruguai.
Els causants de la pluja acida són el diòxid de sofre (SO2) i els òxids de nitrogen (N2O3 i N2O5) que es generen amb la combustió dels combustibles fòssils, i que en combinació amb la humitat i l’aigua de la pluja produeixen microgotetes d'àcid sulfúric (H2SO4) i àcid nítric (HNO3) que cremen les fulles de la vegetació i per això afecta bàsicament els ecosistemes vegetals, com ara els boscos, tot i que pot arribar a afectar també llacs i embassaments.
Els causants de la pluja acida són el diòxid de sofre (SO2) i els òxids de nitrogen (N2O3 i N2O5) que es generen amb la combustió dels combustibles fòssils, i que en combinació amb la humitat i l’aigua de la pluja produeixen microgotetes d'àcid sulfúric (H2SO4) i àcid nítric (HNO3) que cremen les fulles de la vegetació i per això afecta bàsicament els ecosistemes vegetals, com ara els boscos, tot i que pot arribar a afectar també llacs i embassaments.
El Japó també és una de les zones amb un alt nivell de contaminació per pluja àcida.
Àcid sulfuric
és un àcid fort i dipròtic molt corrosiu la fórmula del qual és:
H2SO4
Dissolt en aigua o altres solvents dipolars es descomposa immediatament en l'ió sulfat formant sals amb aquest nom en associació amb diversos cations.Per exemple:
Sulfat càlcic
Sulfat magnèsic
H2SO4
Dissolt en aigua o altres solvents dipolars es descomposa immediatament en l'ió sulfat formant sals amb aquest nom en associació amb diversos cations.Per exemple:
Sulfat càlcic
Sulfat magnèsic
