La desertització es el procés que pateix un terreny normalment ric en biodiversitat en perdre gran part o fins i tot la totalitat d'éssers vius que hi habitaven. Es pot produir a causa de diversos fets, com poden ser la contaminació, la desforestació, o el canvi del clima.
La pèrdua de sòl dificulta l'absorció de l'aigua de la pluja i aquesta circumstància fa que, amb el temps, les terres es convrtisquen en deserts. Aquest procés rep el nom de desertització. La desertització afecta quasi la quarta part de les terres del món. A Europa, Espanya és un dels més afectats.
El terme "desertització" el va encunyar el 1949 un silvicultor francés que treballava a l'Àfrica occidental per a descriure la destrucció gradual dels boscos de les zones humides, adjacents al desert del Sàhara. Va comprovar com la flora acabava desapareixent i l'àrea es feia cada vegada més desèrtica. No obstant això, va caldre esperar a inicis dels anys 70, quan més de 200.000 persones van morir de fam com a conseqüència d'una gran sequera en la regió localitzada precisament al sud del Sàhara, perquè els organismes oficials assumiren la necessitat immediata de fer front al fenomen de manera conjunta. Va tocar, doncs, a la desertització, l'honor dubtós de ser el primer problema ambiental considerat de forma global. A partir d'aleshores, el seu risc és cada vegada més imminent i les solucions més difícils. Arran de la tragèdia, en 1977 es va organitzar a Nairobi (Kenya) la Primera Conferència Internacional de les Nacions Unides per al Combat contra la Desertitzacióm on es van fixar les línies del Pla d'Acció de Combat contra la Desertització -PACD-, que tenia com a objectiu desenvolupar accions en un àmbit mundial. Poques d'estes es van concretar, i es va haver d'esperar que en 1994, després de la celebració un any abans de la Conferència de la Nacions Unides sobre el Medi Ambient, l'Assemblea General, després de 18 mesos de treball, aprovara els termes de la Convenció de l'ONU sobre el combat contra la Desertització. Va entrar en vigor el 26 de desembre de 1996 i la van ratificar 50 països, Espanya entre ells; hui són ja 100 països els que l'han acceptat.
La pèrdua de sòl dificulta l'absorció de l'aigua de la pluja i aquesta circumstància fa que, amb el temps, les terres es convrtisquen en deserts. Aquest procés rep el nom de desertització. La desertització afecta quasi la quarta part de les terres del món. A Europa, Espanya és un dels més afectats.
El terme "desertització" el va encunyar el 1949 un silvicultor francés que treballava a l'Àfrica occidental per a descriure la destrucció gradual dels boscos de les zones humides, adjacents al desert del Sàhara. Va comprovar com la flora acabava desapareixent i l'àrea es feia cada vegada més desèrtica. No obstant això, va caldre esperar a inicis dels anys 70, quan més de 200.000 persones van morir de fam com a conseqüència d'una gran sequera en la regió localitzada precisament al sud del Sàhara, perquè els organismes oficials assumiren la necessitat immediata de fer front al fenomen de manera conjunta. Va tocar, doncs, a la desertització, l'honor dubtós de ser el primer problema ambiental considerat de forma global. A partir d'aleshores, el seu risc és cada vegada més imminent i les solucions més difícils. Arran de la tragèdia, en 1977 es va organitzar a Nairobi (Kenya) la Primera Conferència Internacional de les Nacions Unides per al Combat contra la Desertitzacióm on es van fixar les línies del Pla d'Acció de Combat contra la Desertització -PACD-, que tenia com a objectiu desenvolupar accions en un àmbit mundial. Poques d'estes es van concretar, i es va haver d'esperar que en 1994, després de la celebració un any abans de la Conferència de la Nacions Unides sobre el Medi Ambient, l'Assemblea General, després de 18 mesos de treball, aprovara els termes de la Convenció de l'ONU sobre el combat contra la Desertització. Va entrar en vigor el 26 de desembre de 1996 i la van ratificar 50 països, Espanya entre ells; hui són ja 100 països els que l'han acceptat.
Afecta tot el món
El primer punt de l'acord arreplega la definició de desertització o desertificació, entesa com la degradació de la terra en les regions àrides, semiàrides i subhumides seques, resultant de diversos factors, entre ells les variacions climàtiques i les activitats humanes. Per degradació de la terra es comprén la degradació dels sòls, dels recursos hídrics, de la vegetació i la reducció de la qualitat de vida de les poblacions afectades. En definitiva, que calia fer front als processos que afecten les terres seques de tot el món, processos que inclouen l'erosió per l'aigua i el vent, juntament amb les sedimentacions produïdes per estos dos agents, la disminució a llarg termini de la diversitat de la vegetació natural i la salinització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada